Les marxes per l’alliberament LGTBI

20140628_0566 edit baixa_0La lluita contra el VIH i per una sanitat sense discriminacions, al 28-J de Barcelona

VÍCTOR YUSTRES
Sota un sol de justícia, el centre de Barcelona s’ha omplert, un 28 de juny més, de banderes de l’arc de Sant Martí, pancartes, música i, sobretot, reivindicació per celebrar el Dia Internacional de l’Alliberament LGTBI. La Comissió Unitària 28 de juny, integrada per nou entitats, ha convocat a dos quarts de set la històrica manifestació a la plaça Universitat. Ha hagut d’enfrontar-se amb el Pride Parade, la desfilada que organitza l’empresariat LGTB a la mateixa hora, per segon any consecutiu i a uns carrers de distància. Aquest acte és vist pels col·lectius com una mercantilització de les seves lluites. Tot i així, unes 5.000 persones, xifra lleugerament superior a la de l’any anterior, han secundat la marxa reivindicativa.

La mobilització ha arrencat a plaça Universitat, on alguns representants de la Comissió Unitària 28J com Quim Roqueta, president de Gais Positius, i Joana López, membre de l’Associació de Transsexuals de Catalunya, han donat la benvinguda a tots els col·lectius i persones assistents i han recordat el caràcter reivindicatiu de la jornada. La mobilització ha volgut destacar aquest any, sota el lema “Visc en positiu, i tu?”, l’estigma que pateixen les persones amb VIH i les retallades en la sanitat pública, que impedeixen l’accés igualitari d’aquestes persones a un tractament adequat i una salut universal.

Algunes organitzacions polítiques de l’esquerra han acudit a la manifestació, com la CUP –amb l’assistència del diputat David Fernàndez– i la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). També alguns membres d’Iniciativa, com la regidora Janet Sanz, s’han deixat veure a la marxa reivindicativa, tot i que la gran part de dirigents del seu partit ha assistit a la desfilada de l’empresariat rosa.

El grup Beirao Percussió ha donat el tret de sortida a la marxa, que ha enfilat pel carrer Pelai direcció Rambles. A la manifestació han assistit diverses associacions LGTBI com el Brot Bord, LesCat, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) o diferents col·lectius que treballen amb persones seropositives (BCN Checkpoint, Stop Sida o Gais Positius), que s’han agrupat darrere d’una mateixa pancarta. També estava present l’Assemblea Triangles Roses, que duien una pancarta contundent denunciant la impunitat i la brutalitat dels Mossos en el cas de Juan Andrés Benítez.

La manifestació ha baixat per les Rambles, sota la mirada i els flaixos dels turistes. Les manifestants han cridat càntics contra la conferència episcopal i la LGTBIfòbia i per la lliure expressió de les “sexualitats dissidents”. En trencar pel carrer Ferran, un grup de dones han protagonitzat una petonejada davant l’església de Sant Jaume per denunciar la lesbofòbia i la invisibilització lèsbica.

Sanitat sense discriminacions

A plaça Sant Jaume, l’actor Ignasi Millet, protagonista de la darrera pel·lícula de Ventura Pons en què mostra la seva relació amb el fet de ser seropositiu, ha llegit el manifest de la mobilització davant de l’Ajuntament de Barcelona, que mostrava al balcó una bandera de l’arc de Sant Martí. Millet ha destacat en la lectura del manifest la marginació i la por que va crear el VIH fa 30 anys i el compromís de les associacions i les xarxes activistes per donar suport i empoderar les persones afectades i trencar l’estigma social que pateixen, davant la passivitat de les institucions. Ha fet referència també a les retallades en sanitat i en recursos destinats a la lluita contra el virus, que dificulta l’accés de les persones seropositives a un tractament adequat.

Millet ha recordat l’exclusió de les dones lesbianes, bisexuals o sense parella de la reproducció assistida i la parada brusca del sistema públic d’unitats de reassignació de gènere. Ha reivindicat també l’aprovació imminent de la llei contra la LGTBIfòbia al Parlament de Catalunya com un tret de sortida d’una lluita “que no s’acabarà fins a la plena consecució de drets i llibertats” de les persones LGTBI. Finalment, ha atacat el negoci i la mercantilització del Pride.

Seguidament, Gerardo Ariza, en nom de la campanya Justícia Juan Andrés, ha fet un discurs crític denunciant la brutal agressió d’agents dels mossos d’esquadra després de la qual va morir l’empresari Juan Andrés Benítez, acompanyat de crits de “justícia” i “mossos assassins”. Ariza ha demanat, tot seguit, un minut de silenci en memòria de Benítez. Un cop finalitzada la mobilització, ha arribat el temps de la festa: l’epicentre s’ha traslladat de nou a plaça Universitat, on diversos punxa-discos donen durant tota la nit el toc festiu a la jornada reivindicativa.

aLa cara rosa de la ‘marca Barcelona’: model de negoci

El 28 de juny, dia de l’alliberament sexual, els col·lectius LGTBI surten al carrer per reivindicar els seus drets i commemorar les revoltes de Stonewall. El mateix dia, l’empresariat rosa proposa un model de 28-J que, per a ell, és una festa i una empenta pels seus negocis, però que, per molts col·lectius i associacions, suposa frivolitzar la lluita LGTBI i reproduir la ‘marca Barcelona’ que exclou les precàries.

El 28 de juny de 1969, la policia va fer una batuda al bar d’ambient Stonewall Inn, al barri novaiorquès de Greenwich Village. La clientela (gais, lesbianes, trans, travestis…) estava acostumada a aquests registres, però, aquella nit, va dir prou i es va rebel·lar enfrontant-se als cossos policials contra aquella discriminació. 45 anys després, arreu del món, la comunitat LGBTI continua sortint al carrer el 28 de juny per commemorar aquella data, que significa la lluita pel seu alliberament i la reivindicació dels seus drets. Els darrers anys, però, ha anat creixent un altre model que, alimentat per gran part dels mitjans de comunicació i algunes administracions, empreses i col·lectius, ha plantejat un altre format, on la festa preval sobre la reivindicació i on, segons bona part del món associatiu LGTBI, es fomenta un model mercantilitzador i desideologitzat revestit de lluita pels drets de la comunitat gai.

Barcelona ‘rosa’

Als Països Catalans, aquest model de negoci LGTB s’ha fet molt present en una ciutat: Barcelona. La marca Barcelona, potenciada fonamentalment per l’Ajuntament, les elits i les empreses de la ciutat, té el seu vessant rosa: Barcelona s’ha venut com un destí turístic gay friendly, enfocat principalment a un públic gai masculí, jove i amb un poder adquisitiu elevat. L’esdeveniment estrella d’aquest model és el Pride de Barcelona, un festival impulsat per l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL) i 30 entitats més que, aquest any, se celebra del 26 al 29 de juny. L’any passat, l’esdeveniment va suposar un negoci de divuit milions d’euros pels hotels, les saunes, les discoteques i altres negocis enfocats al públic homosexual, només comptabilitzant el turisme estranger. Per segon any consecutiu, el Pride convoca el seu acte principal –el Pride Parade, una desfilada de carrosses d’empreses i col·lectius– el dia 28, a la mateixa hora que la manifestació de la Comissió Unitària 28 de juny, que es convoca a la plaça Universitat. Ni el manifest del Pride ni els actes que convoca fan cap referència a l’aniversari de la lluita de Stonewall. Els actes principals són: una cursa amb talons, una mostra de comerç, la festa de l’escuma i la desfilada del 28-J, a més del Tibidabo Day Party, un dia al parc d’atraccions a dotze euros l’entrada per persona.

La crítica al Pride com a màxim exponent del negoci rosa es fa palesa des del món associatiu: darrere la festa i el negoci, quina reivindicació queda? “El Pride ha optat per un model comercial determinat, però, què hi guanyem les entitats, amb això?”, es pregunta Quim Roqueta, president de l’associació Gais Positius. “Estaria bé que es posés el mateix entusiasme en la defensa dels drets de la comunitat LGTB que a l’hora de vendre una Barcelona aparador de gent guapa, rica i poderosa”, afegeix. Jordi Nonner, membre de l’Assemblea Triangle Rosa, va més enllà i defensa que el model de negoci rosa “va en contra de l’alliberament sexual del col·lectiu LGTB perquè reprodueix el sistema capitalista i utilitza els homes gais –ni tan sols es pensa en lesbianes i trans– com a objectes de consum”.

Altres militants LGTB han manifestat el seu rebuig més ampli i contundent al negoci rosa. Sergi Martín, del Brot Bord, creu que “l’empresariat ha vist una oportunitat d’or d’enriquir-se a costa de la mancança d’espais de socialització per la comunitat”. Teo Pardo, militant transfeminista, critica que “l’accés a molts locals del capitalisme rosa exclou gent precària i que no s’adapta als cànons de normalitat i bellesa que aquest model proposa i intenta reproduir, que van des de la manera de vestir a la identificació de gènere”.

Dos models

Darrere l’organització del Pride, trobem l’ACEGAL, una patronal que agrupa prop de 100 empreses enfocades al públic gai, entre 50 i 60 del Gaixample i la majoria a Barcelona. Joan Igual, el seu president, defensa un acte que, segons ell, “ha servit per modernitzar i donar empenta als negocis LGTB, que estaven estancats per la crisi. És cert que, amb el Pride, nosaltres fem festa, com a la manifestació de la Comissió Unitària. Potser nosaltres fem millor la festa i omplim grans avingudes? Potser sí”, afegeix Igual. “La llàstima és que no puguem anar junts. Ho hem intentat, però ens suposa un desgast i preferim construir”, conclou.

Eugeni Rodríguez, portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), opina que el Pride és un acte de “frivolització de les lluites d’alliberament homosexual” que, a més, “sorgeix des d’una perspectiva mercantilista i no des de la comunitat LGTB”, però diu que cal mirar més enllà. “El 28-J, fa uns anys, era l’única data per tenir visibilitat, però s’ha de canviar el paradigma de veure qui guanya aquell dia i fer un balanç de la feina feta durant tot l’any. Vam sortir al carrer el 17 de maig per condemnar l’homofòbia a Uganda i Rússia; també pel cas de Juan Andrés Benítez; hem impulsat una llei contra l’homofòbia al Parlament, etc. El 28 de juny no és patrimoni de ningú, però no hi ha cap obligació d’arribar a un acord per fer un acte conjunt amb el Pride: defensem dos models diferents, que van de la mà de diferents models de ciutat i de societat”, puntualitza Rodríguez.

Tensió pel cas Benítez

A més de la confrontació entre els dos models, aquest darrer any, s’ha viscut un punt d’inflexió en la relació entre l’empresariat rosa i el món associatiu LGTB arran de la mort de Juan Andrés Benítez. Al Consell Nacional LGTB, l’ACEGAL va votar en contra –juntament amb CiU– d’una petició que demanava la dimissió de Manel Prat i dels mossos implicats en la seva mort i exigia explicacions al Sindicat de Policies de Catalunya per revelar l’estat serològic de l’empresari del Gaixample, membre fundador d’ACEGAL. Això va generar un fort rebuig de les associacions LGTB cap a la postura de la patronal rosa.

“Va ser trist veure com el president d’ACEGAL avantposava els interessos de l’entramat d’empreses de l’associació a l’estima i la lleialtat cap al seu amic”, assegura Eugeni Rodríguez. “Aquest 28 de juny, nosaltres recordarem Benítez, perquè defensem la seva dignitat i condemnem un dels casos de vulneració de drets fonamentals a un membre del col·lectiu LGTB més salvatge de la història recent al nostre país”, afegeix. Els primers dies després de la mort de Benítez, el 5 d’octubre de 2013, Joan Igual havia declarat que faria “tot el possible” perquè s’investiguessin els fets i s’assumissin responsabilitats.

Aquest article va ser publicat a la DIRECTA n.367. Pots subscriure-t’hi o trobar-la als nostres punts de venda.

aMolta festa i escasses reivindicacions a la desfilada del Paral·lel liderada per l’empresariat rosa de Barcelona

Sis de la tarda del 28 de juny, carrer Aurora del Raval. Barcelona celebra la primera diada de l’Alliberament LGTBI després de la mort de Juan Andrés Benítez després de ser placat per mossos d’esquadra en aquest indret, davant de casa seva. Alguns amics d’aquest empresari del Gaixample i altres activistes que reclamen justícia per aquest cas s’han citat al lloc. Plegats, marxen a la manifestació convocada per la Comissió Unitària 28 de Juny, que se celebra des de 1977, de la qual participava Ocaña en els anys de la transició. Però la major part de la comunitat LGTBI de la ciutat no acudirà a aquesta convocatòria. Molta més gent, entre 25.000 i 35.000, s’aplega a la mateixa hora davant de les Tres Xemeneies del Paral·lel. Davant l’Apolo arrenca la desfilada secundada per algunes entitats LGTBI i liderada per l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL). La mateixa que Benítez va cofundar i la mateixa que es va desentendre del cas. Durant les properes hores, el Paral·lel serà una festa, que s’endinsarà en la matinada a l’Avinguda de la Reina Maria Cristina. Visitants d’arreu del món acudeixen a la marxa, gaudint d’una ciutat que es mostra com la més gayfriendly de la Mediterrània. El record de Juan Andrés Benítez hi és absent. No taca la festa.
La festa, perquè això és el que vol ser la desfilada, malgrat que el seu aspecte formal era el d’una manifestació, amb algunes pancartes i blocs de diversos grups.

Però un dels lemes més polítics que s’hi podia trobar era ‘Els drets LGTB són Drets Humans’ –tot oblidant la intersexualitat– de la capçalera de la marxa. Escrit en català i també, per al públic internacional de Barcelona, en anglès. Rere la pancarta, el veterà activista Armand de Fluvià, crític amb una divisió del col·lectiu LGTBI en dues marxes que ja dura un lustre, i dos dels polítics que volen pugnar per l’alcaldia de Barcelona en les eleccions del maig vinent: Alfred Bosch, d’ERC, i Jaume Collboni, del PSC.
Malgrat aquest aspecte de manifestació, rere aquesta pancarta, a la resta de la marxa, pocs eren els lemes reivindicatius, i inclús sobtava escoltar els voluntaris del Checkpoint clamar ‘Cada tres mesos’, en referència a la periodicitat en què suggerien fer-se la prova del VIH, a mode de crit de manifestació. I pràcticament impossible de trobar cap referència al cas de Juan Andrés Benítez, que va provocar que ACEGAL s’alineés amb el Govern i CiU i contra la immensa majoria d’entitats LGTBI quan aquestes van aprovar, el desembre passat, que el consell nacional de l’àmbit reclamés la dimissió de Manel Prat per l’actuació policial que va ser preludi de la mort de l’empresari del Gaixample.

Poc coneixement de la llei contra l’homofòbia

Minses referències també a la llei contra l’homofòbia que han impulsat la gran majoria d’entitats LGTBI catalanes i que actualment es troba en la fase més intensa de la seva tramitació al Parlament, que es disposa a debatre si aprova o no la norma. Molts dels i les assistents a la desfilada es mostraven decididament a favor d’una llei contra l’homofòbia, però desconeixien si a Catalunya existia. “Hauria d’existir”, comentava per exemple en Xavi, que, amb 16 anys, ha acudit al Paral·lel amb una amiga. I li sonava que hi havia una proposta del 2008 arran d’un treball a classe, però dubtava si havia prosperat. “És una llei perfecta”, comentaven l’Andrea i la Mariola, habituals al Pride. Però tampoc sabien dir si existia. Costava trobar a la desfilada, però, alguna pancarta o cartell que els ho aclarís.

Enmig d’aquest ambient despolititzat, era fàcil la convivència entre expressions polítiques oposades. Les estelades dominaven la primera de les carrosses de partits polítics, la d’ERC. Uns metres enllà, rere les del PSC i d’ICV, la carrossa de Ciutadans, plena d’adhesius amb les banderes catalana i espanyola, exhibia una espanyolitat queer plasmada en un cartell del cantant Frank Romero vestit de torero sota el lema ‘I am Gay’. La JNC, en canvi, aquest any no era present a la desfilada amb una carrossa, i alguns dels seus activistes repartien condons.

Aquestes carrosses polítiques desfilaven rere els i les activistes de les entitats LGTBI AMPGIL, de pares i mares de gais i lesbianes; ACATHI, de migrants LGTBI; Panteres Grogues, d’esports; Famílies Lesbianes i Gais; i Checkpoint, de lluita contra el VIH, entre d’altres. La presència d’aquestes entitats, que amb l’excepció d’un trenet per a les famílies homoparentals de FLG marxaven a peu, xocava però amb les carrosses que exhibien, al final de la marxa, les empreses més emblemàtiques de la Barcelona rosa.
Metro, Arena, Boyberry, agències de viatges i empreses de perruqueries es publicitaven sobre els seus camions amb cossos modèlics. I altres firmes, com Rickshaw Tours, es promocionaven entre el turisme LGTBI amb homes fornits pedalant rere els rickshaws.

aLes marxes per l’alliberament LGTBI s’escampen pel territori i arriben per primer cop a Tortosa

“Quan passàvem pel centre sentia els ulls clavats aquí”, diu la Conxita, 49 anys, mentre s’assenyala el clatell. Es refereix al centre de Tortosa, i aquesta ampostina hi va desfilar aquest divendres a la tarda, tot participant en la primera manifestació de la història que va recórrer la capital de les Terres de l’Ebre amb motiu de la Diada de l’Alliberament LGTBI, que se celebra el 28 de juny a tot el món. A Tortosa va tenir lloc enguany la manifestació descentralitzada que organitza cada any amb motiu d’aquesta jornada la Comissió Unitària 28 de juny. L’objectiu: portar les reivindicacions LGTBI Barcelona enllà, arreu del territori. Allà on molts cops, com expressaven algunes de les participants a la marxa tortosina com la Conxita, els drets LGTBI no estan ta afermats com pot fer creure el miratge de la normalitat barcelonina. A la manifestació a Tortosa va precedir, un dia abans, una altra marxa a Tarragona. I aquest dissabte tindran lloc noves marxes en altres grans capitals dels Països Catalans, de Lleida a Girona passant per València i Palma.

“No només és 28 de juny a les grans ciutats; és 28 de juny a tot arreu i cada dia”, reivindicava el manifest de la Comissió Unitària 28 de juny a les Terres de l’Ebre, informa Bertran Cazorla. La convocatòria va rebre el suport d’entitats socials ebrenques com el Casal Panxampla o el Col·lectiu de Dones de les Terres de l’Ebre; així com de les joventuts de tot l’arc polític, des d’Arran-Sènia/Terres de l’Ebre a la JNC passant per JEV i les JERC; i de la CUP, d’ICV-EUiA, d’ERC i del PSC. “Estem farts d’haver de marxar a les grans ciutats per poder viure les nostres sexualitats”; “volem ser tal com som a tot arreu”, afegia el text.

I per assolir-ho queda molt per fer, a jutjar pels comentaris d’algunes de les participants en una marxa que va aplegar diversos centenars de persones en una ciutat, Tortosa, que encara allotja al bell mig del riu Ebre un dels majors monuments feixistes que queden a Catalunya. “No hi ha res, i s’ha de fer tot, començant per manifestar-nos”, opinava la Conxita, que va acudir a la capital de les Terres de l’Ebre amb la seva dona i la seva filla. La família és l’única integrant, amb una parella de nois de la Ràpita, de la branca ebrenca de l’entitat catalana Famílies Lesbianes i Gais (FLG).

Abans d’arribar fins aquí, la Conxita, a punt de fer cinquanta anys, narrava que ha hagut de maldar molt, amb trasllats a Barcelona inclosos. “A vegades vas per Barcelona i et trobes gent d’aquí”, de la qual no sabies que també és homosexual, recordava la dona. “Pobles petits”, “on la gent et coneix”, una regió on “la religió és molt forta”… el relat de la Conxita enumerava tots els obstacles que, encara avui, en un país amb un parlament que ultima la tramitació d’una llei contra l’homofòbia que pot ser pionera, troben els i les homosexuals, transsexuals i intersexuals per viure lliurement en zones allunyades de l’àrea metropolitana. La Conxita també relatava dificultats a la feina, on “sempre hi ha algú que et mira malament”. Malgrat que treballa en una escola. Amb tot, confiava en què les generacions més joves ho tinguin més fàcil.

A aquestes generacions més joves pertany la Maria Ferrer, una altra participant a la marxa tortosina: té 20 anys. També s’ha traslladat del seu poble, Vilalba dels Arcs, a Barcelona, però en el seu cas, assegurava, van pesar més els estudis que la necessitat d’airejar armaris. “Ara, marxar a Barcelona també va suposar un alliberament”, matisava. De fet, es mostrava pessimista pel que fa als avenços. La marxa de divendres va servir “per visibilitzar” la realitat LGTBI “a les Terres de l’Ebre, on hi ha una mentalitat molt retrògrada”, opinava aquesta jove d’poble que no arriba al miler d’habitants a la Terra Alta, escenari de la Batalla de l’Ebre, i on cada any uns carlins i capellans vestits amb sotana s’apleguen per commemorar els requetès morts mentre lluitaven al bàndol feixista. “La gent jove continua tenint l’estigma de l’homofòbia; ho notes”, considerava la noia, tot recordant els ‘maricón’ que encara ara ha de sentir un cosí seu, també homosexual.

“No es pot generalitzar”, “cadascú ho viu des de la seva experiència personal”, relativitzava Ferran Bel. L’alcalde de Tortosa, de CiU, va presentar-se a l’indret on, poc després d’acabar la manifestació i de la lectura dels manifestos, va començar una festa que es va endinsar en la matinada. “Tortosa és una ciutat com qualsevol altra”, s’esforçava en subratllar.

Malgrat això, a la ciutat el dia de l’Alliberament mai s’havia celebrat amb una manifestació, recordava el portaveu d’ICV-EUiA al consistori, Jordi Jordan, participant actiu en l’organització de la marxa. S’havien fet actes, com xerrades o cinefòrums. I un cop s’havia desplegat una bandera de l’arc de Sant Martí a l’escalinata de l’ajuntament. Però no al balco, recorda Jordan.

Ara està per veure si la marxa es podrà repetir altres anys. “A veure si no és l’última”, esperava la Conxita sense masses esperances, tot recordant que la Comissió Unitària 28 de juny va portar molta gent de fora de les Terres de l’Ebre en autocars. “Amb el mateix model que aquest any jo crec que és difícil”, opinava l’alcalde Bel. En tot cas, la marxa d’enguany ha deixat objectes tangibles per la posteritat com un quadre d’Ignasi Blanch. Fill de Roquetes , l’únic artista català que ha pintat al mur de Berlín va fer el dibuix en directe, durant els actes. S’hi podia llegir un lema: “Tot va a millor”.

Tarragona: una marxa assenyala el PP, UDC i l’Església per segon any consecutiu

Tortosa va agafar el relleu de Tarragona, on es va celebrar la manifestació descentralitzada de la Comissió Unitària l’any passat. En aquesta ciutat enguany també hi havia convocada una manifestació per traslladar la commemoració de la diada per l’alliberament LGBTI en aquesta part del territori, informa Josep Maria Llauradó. Dos dels lemes més corejats van ser ‘Trenca la norma, estima com vulguis’ i ‘Llibertat sexual, dret al propi cos’, però també se n’hi van sentir d’altres que feien referència a la lluita contra l’homofòbia, la transfòbia, el sexisme i també el capitalisme.

Una marxa antipatriarcal centrada en l’eix lèsbic, gai, bisexual, trans i intersexual que va mostrar amb el seu recorregut les institucions i partits que són còmplices i responsables directes dels casos de LGBTIfòbia: el Partit Popular, Unió (i, per extensió, CiU) i l’Església. Amb més de dues-centes assistents, es va llegir el manifest de la unitària davant les banderes de l’arc de sant martí, estelades, triangles roses, roig-i-negres, roges i liles, i un parell de pancartes del Brot Bord i d’Amnistia Internacional que visibilitzaven la lluita quotidiana també des de les entitats.

En acabar, en una de les intervencions, es va recordar la importància d’una lluita sovint relegada com a “secundària” i que, al cap i a la fi, aquesta batalla és pel dret al propi cos, un dret que s’està veient atacat per la reforma de la llei de l’avortament, però també pels tractaments i tràmits agressius a què sotmeten les transsexuals en cas que vulguin canviar de sexe, o bé l’assassinat de Juan Andrés Benítez i la revelació del seu estat serològic.

Tarragona, doncs, ha tornat a sortir al carrer per un 28 de juny, amb les cares expectants i de sorpresa de bona part de les vianants precisament per fer allò que el moviment per l’alliberament vol aconseguir: visibilitat arreu de les comarques.10406381_721238011273164_84351340251687491_nahttp://directa.cat/

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s